Aquest blog va deixar d’estar actiu el mes
de juny de l’any 2013, quan vaig finalitzar dos cursos de tasca docent a l’institut
Verdaguer de Barcelona.
Va ser una experiència molt encoratjadora
perquè tenia al meu càrrec durant dues hores a la setmana els alumnes més especials,
més atrevits, i més creatius de tot el centre. Les condicions de treball, tant
per ells, com per a mi, no van ser tan encoratjadores, però em consta que tant
ells com jo, vam aprendre molt junts i per això faig constar aquí l’agraïment
que els vaig mostrar ja personalment.
També vull agrair des d’aquí al Ramon Barlam que m’inoculés el virus de la recerca constant de motivacions per
als alumnes, tant amb recursos TIC com amb recursos afectius. Gràcies a les
seves idees, aquell curs, com tants d’altres, la meva tasca d’Orientadora
Educativa no va ser estèril i la satisfacció pels resultats malgrat tantes
hores de dedicació, resta encara en la meva memòria.
Escric aquest post el juliol de 2015, data
en què em jubilo de la tasca docent, però no de la vida, ni de continuar
aprenent. Són mil els projectes que tinc al cap, sempre en la línia de
l’activisme social per una educació pública, inclusiva, laica i de qualitat,
per tant segur que ens anirem retrobant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada