Pàgines

dijous, 30 de juliol del 2015

La llengua és per damunt de tot comunicació



Aquest blog va deixar d’estar actiu el mes de juny de l’any 2013, quan vaig finalitzar dos cursos de tasca docent a l’institut Verdaguer de Barcelona.
Va ser una experiència molt encoratjadora perquè tenia al meu càrrec durant dues hores a la setmana els alumnes més especials, més atrevits, i més creatius de tot el centre. Les condicions de treball, tant per ells, com per a mi, no van ser tan encoratjadores, però em consta que tant ells com jo, vam aprendre molt junts i per això faig constar aquí l’agraïment que els vaig mostrar ja personalment.

També vull agrair des d’aquí al Ramon Barlam que m’inoculés el virus de la recerca constant de motivacions per als alumnes, tant amb recursos TIC com amb recursos afectius. Gràcies a les seves idees, aquell curs, com tants d’altres, la meva tasca d’Orientadora Educativa no va ser estèril i la satisfacció pels resultats malgrat tantes hores de dedicació, resta encara en la meva memòria.

Escric aquest post el juliol de 2015, data en què em jubilo de la tasca docent, però no de la vida, ni de continuar aprenent. Són mil els projectes que tinc al cap, sempre en la línia de l’activisme social per una educació pública, inclusiva, laica i de qualitat, per tant segur que ens anirem retrobant.     


divendres, 7 de juny del 2013

El último cómic

Estamos ya fuera de hora de clase, presentamos nuestro último trabajo de primero de ESO en el taller de llengües.
Jordi i Buba


Las cosas del trabajo

La imagen representa a un hombre que está en una obra y con tantos bultos encima que le tapan la vista.
 Bueno, el hombre de la imagen, tan despistado como es, seguro que estará pensando:
<<Como soy buena persona,seguro que no me pasará nada cuando camine como un burro en medio de una tormenta de arena, porque no se ve nada con estas cosas que se me caen a cada momento y que llevo pegadas a la cara...>> 
Y como persona inventada por alguien para advertir cosas, se tropieza con ese magnifico tablón en palanca con un ladrillo en el otro extremo, que puede ser que lo haya puesto un obrero o un niño gamberro para gastar una broma y burlarse de algún pobre desgraciado que haya caído en su trampa, cosa que a este hombre le ha sucedido.Me da mucha pena porque se romperá los dientes o la nariz.

Y ahora en serio, este cartel está avisando de los peligros de caminar con alguna cosa que impida la vista y de caminar sin protección por la obra. Toda precaución es poca mientras se trabaja.
Alejandro



Rihanna

Hem triat fer aquet pòster digital sobre la Rihanna perquè ens agrada molt la música i especialment el seu estil.
Cris i Dani

Mai perdis l'esperança

Encara que les coses et fallin, mai perdis l'esperança perquè alguna cosa o algú et podrà ajudar.







dimecres, 5 de juny del 2013

EL AMOR

Cuando leo cómics me doy cuenta que la mayoría tienen héroes y terminan besándose el chico y la chica, solo porque uno salva a la otra.
Mohamed

ESCOLTA SELECTIVA

Quan algú t'està parlant i tu estàs mirant el mòbil és com una falta de respecte, perquè pot ser que el què et diguin tingui importància i tu no t'estàs adonant.
DANI I PATRI

dimecres, 29 de maig del 2013

Com canvien les coses!!

Aquest còmic es una representació de que a classe pots riure i treballar a l'hora.

ERIC I CRIS

L'estudiant i el trompetista.

Aquest còmic intenta explicar que si no estudiem i ens esforcem durant tot l'any ens tocarà recuperar i potser repetir curs (Adaptació de la faula La formiga i la cigala.)


divendres, 17 de maig del 2013

Carrer Sant Miquel, per on passen els estels



El meu carrer és molt llarg
creua tota la Barceloneta
i acaba a prop de la platgeta,
s'escolta el mar
i es molt relaxant.

Al costat de casa meva
hi ha una un forn de pa i un contenidor.
El pa està molt bo
i el contenidor fa pudor.

També hi ha tres fanals apedregats
i a sota viuen quatre gats.
Als balcons hi ha molta roba estesa
que dona un aire de pobresa.

Als matins és solejat i silenciós
però a la tarda hi ha enrenou,
els nens del carrer
són molt juganers.
A la nit els camions
van despertant a tothom.

Miguel

dimecres, 15 de maig del 2013

El carrer d'En Cortinas del barri baix


El meu carrer està al barri de Ciutat Vella, és estret, llarg i bonic. Comença al carrer de la Sèquia i acaba a la placeta del Comerç. La plaçeta sempre esta plena de nens que juguen a pilota o a fet i amagar pels carrers del costat. És un carreró ple de portals i balcons on sempre entra el sol i fa olor a pa de bon matí.

Estic parlant del carrer  d'En Cortinas. És curiós, hi ha moltes cortines penjades a les finestres dels balcons. Deixant de banda aquesta curiosa anècdota, el carrer és ple de veins molt interessants de conèixer per riure i divertir-se.

No és el millor carrer del món pero és acollidor i encantador. 

Cristina

 

Avinguda Icària, un carrer prop del mar


El meu carrer està al districte de Sant Martí de Barcelona, al barri de Poblenou, a prop de la Vila Olímpica que es va construir per a les olímpiades de l'any 1992. Es llarg i ample, comença a la Villa Olimpica i acava al cementiri de Poblenou, gairebé tocant a la platja.

El meu carrer es molt agradable, sempre hi ha gent, sobretot turistes que van a la platga a prendre el sol i als restaurants. A prop de casa meva hi ha un forn de pa on gairebé sempre vaig a comprar pa i pastes. Una mica més cap a la dreta hi ha una papereria on vaig a buscar el material per a l'institut, i xuxes . A l'altre costat de la vorera  hi ha  un centre comercial on hi ha molts restaurants, botigues de roba, de joies, una óptica i un cinema, on moltes vegades vaig a veure-hi pel·lícules amb els amics. Una mica més enllà hi ha el supermercat on comprem normalment dissabtes i diumenges.

Alguns divendres vaig amb el meu pare i el meu tiet a mengar a un wok boníssim que està en el centre comercial.
ERIC

dimecres, 8 de maig del 2013

El carrer Hospital de Barcelona

El meu carrer comença a la Rambla de les Flors i acaba al carrer de Manso. És un carrer per on hi passa molta gent perquè estan les botigues més boniques del barri. 

El pis on visc té dos balcons amb 7 finestres que donen al carrer Roig. Des d'allà puc veure l'institut Miquel Taradell que està a prop del Milà i Fontanals. A prop de casa meva hi ha una placeta en la què estaven construint l'hotel Barcelò i m'agrada anar a jugar.

 El seu nom prové de l'antic hospital general de la ciutat de Barcelona, instal·lat en un edifici gòtic del segle XV. Es va crear per tal de reunir en un sol edifici els diferents hospitals que hi havia a la ciutat i va funcionar fins l'any 1926.

Dins l'antic hospital hi ha un museu i una biblioteca de la qual sóc soci i vaig sovint a buscar llibres. Els que més m'agrada llegir són d'històries actuals d'adolescents.

El meu carrer és el millor del món per a mi, encara que a algunes persones no els agrada. Però a mi tant em fa, perquè tinc amics molt bons ja que ens coneixem des de que èrem petits ;-)

Mohamed K

Gràcies a la gent enamorada del meu carrer

LLull, una calle cualquiera del ensanche barcelonés.

Mi calle tiene nombre de escritor antiguo,
y es muy luminosa. 
Su luz proviene del mar
y se oye la tranquilidad. 
Ancha, limpia 
y muy poblada, 
en sus balcones lucen 
los molinillos de colores de los niños,
rodando al son del viento.

Jardines de Gandhi
Mi calle, 
con miles de perros, 
tiene muchos portales, 
viejos y nuevos. 
Un bonito parque, 
con bonitos jardines, 
en el que niños y perros 
corren felices.
Mi calle 
tiene una estatua 
de un pacifista indio 
llamado Gandhi. 
En el bar de la calle 
fanáticos del Barça 
los partidos van a ver
y también, a comer.


Alejandro

divendres, 3 de maig del 2013

CARRER OBRADORS, EL MILLOR DE TOTS

El meu carrer és petit i estret
i no m'agrada gens.

Està brut i fa pudor a pet,
però la roba estesa li dóna alegria.

El meu carrer no val res,
són deu portals trencats i foradats.
No hi ha papereres i
tot queda escampat per allà.

Al meu carrer no hi ha res,
nomes dos bars restaurants no gaire grans.
Només entra el sol de biaix
com  qualsevol carrer del barri baix.

Pels matins el meu carrer
sembla un desert!
Però tot just davant casa meva 
hi ha una discoteca de nit, 
que mai deixa dormir!

Al meu barri només hi ha un parc 
on no hi puc anar a  jugar
perquè no està permès
per a la meva edat.

I a poc a poc, el meu carrer 
m'estima més.
Patricia

divendres, 26 d’abril del 2013

Carrer Sant Pere Mitjà, el meu amic

El meu carrer està situat al districte de Ciutat Vella i al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. No té gaires flors, però les poques que hi ha em fan somriure. Per aquest carrer passen molts gossos, i això també m'agrada. 

Al meu carrer hi ha tant sols nou portals. Des de la meva habitació no es veu res perquè és interior i no té finestra. Des del menjador es pot veure l'edifici del davant, als seus balcons hi ha una planta de marihuana i sempre hi ha roba estesa. Els balcons estan pintats de color marró i les portes velles de color negre i de metall. 

Al costat del meu portal hi ha un bar que normalment  està tancat al matí, però a les nits sempre està obert. Encara que sigui un local privat,tothom  s'adona de la seva existència perquè la gent que el visita tira els cigarrets a terra i com és un carrer petitet s'embruta de seguida. 

Els meus veïns són molt simpàtics i amables, excepte els que tinc sota de casa que sempre estan amb la música alta y fan crits i que per més que els hi diguis, ells sempre van a la seva bola, no tenen remei. He observat que tots els veïns, en general, tenen la mania de treure les escombraries al matí... I en realitat no es pot fer!!!!!

La meva veïna és molt amable, sempre em dona caramels de mel i de cafè. Conec a la seva gosseta, es diu Trufa. Té el cabell de color taronja, el nas rosadet i petitet, les potes curtes i la cua llarga.

Davant del meu portal hi ha una parròquia. El capellà Josep Maria i la seva dona, que no sé com es diu, són molt amables, sempre em donen Cola-cao i llet i alguns que altres caramels.

Així que encara que el meu carrer no es perfecte, no el canviaria per res del món.

Daniel

diumenge, 24 de març del 2013

Cartells amb missatge per dexifrar

T'agraden les imatges?
Saps desxifrar el seu missatge?

Et proposo aquesta activitat:

A partir d'una sèrie d'imatges numerades que trobaràs cliclant aquí hauràs de desxifrar quin és el seu missatge escrit en un idioma que no és el teu.

Quan hagis endevinat el missatge escriu un comentari en aquest post i veurem si anaves bé o has badat una mica!

Si vols continuar veient cartells antics, clica aquí per veure l'exposició  sobre prevenció d'accidents laborals (1925-1937).